La Fundació EMI ha renovat enguany el conveni de col·laboració amb Manresana d’Equipaments Escènics SL. (MEES) amb l’objectiu de donar suport a la programació d’espectacles del Kursaal.
Josep Lluís Rognoni, president de la Fundació, i el gerent de Manresana d’Equipaments Escènics, Jordi Basomba, van signar el conveni amb la voluntat de renovar la col·laboració establerta des de l’any 2009 –que es va aturar el 2013-2014- i es va reprendre el 2015- i estrènyer els llaços entre el teatre i aquesta fundació dedicada a la formació.
A la fotografia, Josep Lluís Rognoni, president de la Fundació EMI, Anna Martínez, directora general de la Fundació; i Jordi Basomba, gerent de Manresa d’Equipaments Escènics.
Teatre Kursaal de Manresa
El teatre Kursaal, un edifici de 1927, va tornar a obrir les portes set anys després de tancar els seus primers 60 anys d’història. El 24 de desembre de 1995 l’associació cultural El Galliner va escollir aquest espai per presentar-se públicament a la ciutat de Manresa, fent una visita guiada especial: animada amb músics, ballarins, actors… per tots els racons del teatre.
L’acció pretenia posar en evidència l’estat de deixadesa en què es trobava l’equipament i constatar la pertinença d’un dels objectius fundacionals de l’associació: treballar per la recuperació del Kursaal com a equipament cultural i tornar-lo a posar en funcionament el 2007. Com? Aquell dia va començar el somni, un repte pel qual van apostar gairebé 800 persones que ja des d’aquell dia es van sumar a la causa comprant per 2.000 pessetes una entrada per a la inauguració del Kursaal. A partir de llavors, es van organitzar múltiples accions de mobilització ciutadana (els debats ‘Kursa al 2006’ al 1997, la jornada ‘Kursaal, ser o no ser’ el 1999, i en el mateix any la ‘Marató del Kursaal’, en què el pati del vell teatre va acollir durant dotze hores més de 40 espectacles i durant la qual es van recollir mes de 10.000 signatures a favor de la recuperació del teatre, entre elles de diferents personalitats del món de l’espectacle català. Un altre objectiu de l’associació va ser el de demostrar la necessitat d’un teatre com el Kursaal, i ho va fer amb escreix incrementant el públic de teatre Conservatori, que llavors acollia la programació teatral de la ciutat.
AIXÍ ES VA ANAR TEIXINT EL PROCÉS, EL GALLINER BUSCAVA LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS SECTORS: PÚBLIC, ACTORS, PROGRAMADORS, ENTITATS… I FINS A ACONSEGUIR LA COMPLICITAT DE TOT EL SECTOR POLÍTIC, QUE EN LES ELECCIONS DE 1999, SENSE DUBTAR-HO, ES VA FER SEVA LA REIVINDICACIÓ DEL KURSAAL.
I encara que amb uns mesos de retard, el treball d’El Galliner va convertir la utopia iniciada el 1995 en una realitat. L’estrena del nou teatre rehabilitat es va fer el 20 de febrer de 2007, la vigília de la festa que commemora el Miracle de la Llum a Manresa. Casualitat? Destí? El 23 de febrer de 2007, el primer espectacle va pujar a l’escenari del Kursaal, ‘L’Inauguraal’, que van veure més de 4.000 persones en cinc representacions.